Expliquen les veus més velles d’aquestes contrades que fa molts i molts anys va aparèixer una fera vermella i banyuda, de grans ulls, amb immenses ales, blancs queixals punxeguts i una llarga cua. I tant ferotge que treia foc per la boca, per les mans i, fins i tot, per la cua …
Després d’una gran tempesta d’aigua, llamps i fort vent se l’havia sentit bramar i espeternegar al Torrent Mitger on probablement havia arribat arrossegat, ves a saber des d’on, per les fortes aigües. Malferit per un llamp i dèbil va fer del Torrent que passa per Poble Nou el seu cau.
Van passar dies i dies i un grup valent de joves s’hi va acostar un matí de febrer al Torrent. El van cuidar i es va guarir del tot, però sense poder volar i, per tant, sense poder tornar a casa seva.
I quan semblava que restava a l’oblit pel veïnat, l’ésser va sortir del Torrent Mitger una nit màgica de Carnestoltes, enmig d’una gran festa de foc i guspires, diables i diablesses, ritmes de tabals i disbauxa. I va afegir-se a la festa.
I d’aquesta manera va entrar a formar part de la història cultural del nostre barri i la nostra ciutat… pels temps dels temps.
